La temporada d’estiu de 2024, que va abastar des de juny fins a setembre, ha estat un període de contrastos, marcat per un notable augment en el turisme, però amb resultats mixtos quant a vendes, que no han aconseguit les expectatives inicials del sector. A pesar que el turisme va créixer un 12%, una dada positiva que confirma les previsions inicials d’afluència de visitants nacionals i internacionals, aquest increment no es va traduir directament en un augment proporcional en les vendes. Aquesta desconnexió suggereix que, encara que la presència de turistes va ser significativa, el consum en els punts de venda no va ser tan elevat com s’esperava, la qual cosa pot reflectir canvis en els hàbits de despesa dels consumidors o factors externs que han condicionat el seu comportament.
Un dels factors més determinants en l’evolució de les vendes durant aquest estiu ha estat l’impacte de les condicions climàtiques. En particular, els fenòmens meteorològics extrems van afectar tant el consum en els punts de venda a l’aire lliure com a l’afluència en zones comercials. Les onades de calor, especialment en els mesos de juny i juliol, van reduir el trànsit en terrasses i comerços a l’aire lliure, particularment en les zones més exposades. D’altra banda, agost va registrar més dies plujosos que en les dues temporades anteriors, la qual cosa va limitar l’afluència a espais oberts i va afectar l’experiència del consumidor en les zones turístiques. A més, el sector turístic continua la seva recuperació postpandèmia, però l’ha fet a costa d’increments significatius en els preus dels paquets turístics. Els turoperadors han augmentat els costos en logística i allotjament entre un 20% i un 30%, la qual cosa ha tingut un impacte directe en el poder adquisitiu dels turistes. Aquest encariment ha repercutit en el consum fora de la llar, especialment en restaurants, bars i altres serveis associats al turisme, la qual cosa ha generat una caiguda de la demanda en aquests canals.
Un altre factor rellevant ha estat la caiguda en el tiquet mitjà de consum. Si bé les expectatives apuntaven a un augment en la despesa mitjana per client, en realitat s’ha registrat una lleugera caiguda en aquest indicador, especialment en categories clau com a begudes alcohòliques i refrescos. Aquest comportament podria estar relacionat amb una major cautela en la despesa dels consumidors, que prefereixen racionalitzar el seu consum davant l’augment generalitzat dels preus. Particularment, la cervesa, que històricament ha estat un dels productes més demandats durant els mesos d’estiu, ha experimentat una reducció en el tiquet mitjà, un fenomen inèdit en els últims anys. Aquest canvi podria reflectir un ajust en les preferències dels consumidors o una resposta directa a l’encariment de productes bàsics. La saturació d’accions comercials també ha estat un factor a tenir en compte. L’acumulació constant de promocions i ofertes comercials en els punts de venda ha diluït la seva efectivitat, generant una pressió addicional sobre les vendes mensuals i reduint l’impacte de les campanyes promocionals. Aquesta sobrecàrrega podria haver contribuït a la desacceleració en les vendes observada en comparació amb anys anteriors.
Quant a la distribució geogràfica, els resultats van ser dispars. Les zones costaneres i les illes, que es beneficien de l’alta afluència turística, van tenir un acompliment positiu durant la temporada. Balears i la Comunitat Valenciana van destacar especialment, mentre que les zones d’interior van experimentar caigudes importants en comparació amb anys anteriors. Aquest acompliment més feble en les àrees interiors pot estar relacionat amb factors com el menor volum de turistes i les condicions climàtiques desfavorables.
En resum, la temporada d’estiu de 2024, encara que reeixida en termes de turisme, no va complir les expectatives quant a vendes. Factors com les condicions climàtiques extremes, l’increment de preus en els paquets turístics i una major racionalització en la despesa dels consumidors van limitar el creixement esperat en les vendes. Les zones costaneres i les illes es van destacar positivament, mentre que les àrees d’interior van enfrontar majors dificultats. De cara al futur, serà necessari revisar les estratègies comercials, especialment pel que fa a la gestió de promocions, l’adaptació a les condicions climàtiques canviants i la revaloració del tiquet mitjà per a maximitzar les oportunitats de creixement en les pròximes temporades.